Mario Vargas Llosa realitza una anàlisi brillant, on posa en joc totes les seves experiències de creador i de lector. Per a Vargas, el Tirant és una novel·la total, a la vegada cavalleresca i històrica, militar i de moeurs, eròtica i psicològica, que utilitza tots els materials que li ofereix l’època: «la vasta realidad fue su cantera al mismo tiempo que su paradigma». De l’estirp dels grans «suplantadors de Déu», com Fielding, Balzac, Tolstoi o Faulkner, Martorell organitza aquests materials en un cos viu, coherent i desinteressat que, alhora que representa una realitat total, pretén d’imposar-se ell mateix com una realitat total única. Vargas Llosa examina dos «cràters actius», és a dir, dos episodis-clau que donen sentit a tots els «temps morts» o zones narratives d’enllaç. Els descompon en els diversos plans que els integren —objectius, subjectius, retòrics o mítics— i descobreix els mecanismes per mitjà dels quals l’autor els redueix a unitat narrativa —«vasos comunicants», «capsa xinesa»… De quina manera tan senzilla i tan incisiva Vargas Llosa, a mig camí de la intuïció personal i de l’estructuralisme, arriba allà on Nicolau, amb tota la rigidesa del seu mètode positivista, no havia arribat malgrat els seus esforços!

Lletra de batalla per Tirant lo Blanc PDF

The list of books you might like